La crònica de la victòria blaugrana (avui de groc quadribarrat) a Elx és gairebé la dels quatre gols, dos de Lewandowski, de factura de davanter centre i els altres dos dels seus companys d'avui a la capital del Baix Vinalopó, Ansu Fati i Ferran Torres. Com dèiem, el polonès per dues vegades ha sabut resoldre dues opcions dins de l'àrea fent el toc definitiu. Sonaven rumors de poc encert i de baix rendiment i l'ocasió il·licitana era immillorable per fer callar boques. Que possiblement els defensors de l'Elx no han posat tantes traves com altres d'equips més qualificats? Potser sí, però el que és segur és que l'ariet no ha perdut l'olfacte del gol.
I l'altre capítol és el dels altres dos gols de factura totalment diferent, ja que, tant Ansu en el segon del vespre com el d'en Ferran que ha tancat el pòquer, se'ls han fabricat ells sols. El 10 blaugrana recull la pilota a camp propi i es fa tot el terreny de joc amb la pilota als peus. Amb un cop de maluc descol·loca el defensor i obre una escletxa per on xuta arran de pal. Feia molt que no li veiem una jugada així. Ves que son pare, que ja hem vist com s'enfila, no l'esperés a casa amb l'espardenya a la mà si no marcava!
Força semblant, però venint de la banda, és el gol d'en Ferran Torres. El valencià recull una pilota llarga i encara la frontal. Amb tres tocs se la prepara i xuta més a col·locar que a trencar pel mateix lloc on abans li havia fet passar Ansu. Ep! I no ens deixem Ter Stegen! Primer té la sort que un remat local va al travesser i, a les acaballes del partit, resol amb encert un u contra u per deixar la seva porteria a zero.
En Xavi ja parlava l'altre dia dels "dos títols", referint-se a la lliga i a la copa. Ara mateix són quinze punts pel davant del Real Madrid, que rep el Valladolid, i serà el mateix Real Madrid qui passi pel Camp Nou dimecres a resoldre qui passa a la final de la copa amb l'avantatge català d'un gol. A veure si encara acabarem la temporada dient allò de "tot va bé si acaba bé!"
No comments:
Post a Comment