El Barça iguala el balanç de victòries i derrotes amb el Reial Madrid a la lliga estatal després de guanyar-lo a casa seva amb un guarisme d'onze punts de diferència, que ha estat l'avantatge més gran de tot el partit. Si bé és cert que els blaugranes han anat pel davant en la majoria del matx, els blancs no es despenjaven. Després d'un primer quart ofensiu i molt productiu (26-28) n'ha arribat un segon ben diferent (18-14) que ha portat al descans amb una mínima victòria dels madrilenys mercès a un dels inversemblants triples d'en Sergi Llull.
I de triples ha anat la cosa en la represa amb Higgins i Laprovittola amb el canell calent per anar obrint forat; 13-20, en el tercer, i 21-25 en el darrer. Els dos entrenadors han sorprès en les declaracions postmatx: el madridista Mateos assegurant que qualsevol dels dos equips hauria pogut guanyar, frase certa fins al minut trenta-cinc, i Jasikevicius dient que li falta força encara per veure l'equip i el rendiment que ell n'espera dels seus jugadors.
Il·lustrem el text amb tres triples, un de cada un dels jugadors culers que hem destacat i la "mandarina" que des de camp propi ha encistellat el magnífic Sergi Llull. Per cert, seguint la transmissió en castellà, al menorquí l'anomenen "Sergi Chuch" i d'aquí en destaco el nom i no el cognom, que li respecten en català, mentre que massa sovint he reclamat a la ràdio pública catalana que deixin d'anomenar-lo "Sergio Llull", lògicament amb el cognom impecablement pronunciat, però caient en el parany del locutor del pavelló madrileny que castellanitza el seu nom de pila. El triplàs que s'ha inventat m'ha donat l'excusa per dir el que fa tant de temps em coïa per dins.
𝗖𝗢𝗨𝗥𝗗𝗢𝗡 𝗗𝗘𝗡𝗡𝗔𝗥𝗗 𝗛𝗜𝗚𝗚𝗜𝗡𝗦 
No comments:
Post a Comment