Ha estat solament el tercer partit de pretemporada, amb viatges, incorporacions i tota mena d'incidències, però el que s'ha vist aquesta matinada contra el Reial Madrid ha començat a recordar el Barça que molts tenim, no a la memòria que no fa tant de temps, sinó a la retina: el Barça dominador que es fa amo del partit, que fa córrer la pilota amb velocitat i amb pocs tocs i, a més, que obre les bandes. Al davant hi tenia un equip blanc també reconeixible: el que ho fia tot als instants de bogeria dels seus millors homes, però ahir no disposava de Benzema i es va notar.
Sens dubte, la renovació blaugrana és gairebé radical en els peons, però no pas en la idea del joc i això té molt de mèrit per a la direcció esportiva que ha afinat molt en les incorporacions. Fem-ne un repàs: Vàrem tornar a veure un Ter Stegen segur i agosarat en el joc amb els peus; Christensen sembla un encert, tant en el tall com en la construcció i, possiblement esperonat, Èric Garcia l'iguala. El de Martorell sembla recuperat dels titubejos del final de la temporada passada. Araujo, posat a la banda dreta (davant de Dest o Sergi Roberto) va estar impressionant vessant energia i Alba, potser més discret, no va desentonar gens.
Amb aquests plantejaments de joc, Busquets continua sent imprescindible i tenim tot aquest any per anar fent el relleu. Nico pot fer-ho i segons es veu, passa pel davant de Frenkie de Jong que, quan va sortir, es va situar com a central. No va ser el dia dels interiors, Gavi i Pedri, que no era dia de feina fosca i de contenció sinó de joc desinhibit. El mateix els va passar als substituts, especialment Kessié, de planta impressionant, encara una mica desubicat, però que s'intueix important en partits amb altres característiques més dures i tosques.
Ansu va mostrar que torna a tenir l'espurna que el fa imprevisible i Raphinha (físicament em recorda Àngel Di Maria) ara mateix és la sorpresa més agradable entre les incorporacions, amb joc a la banda i resolució davant de porteria, i seu ha estat el gol de la victòria amb un xutàs a l'escaire de Courtois. Els altres davanters ho tenen complicat: Memphis, el desitjat durant mesos per Koeman, té moments d'inspiració, però encara va pel darrere de l'altra incorporació d'urgència de l'any passat, Aubameyang, que, amb l'arribada de Lewandowsky, ho té cru, ja que ambdós són davanters centres, però el polonès, en la mitja part que va jugar, va mostrar més mobilitat i participació en la creació, malgrat que li toqués a ell mateix també la culminació. Sabedor que tenia només 45 minuts i que tothom se l'estava mirant, l'ex del Bayern va voler acabar les jugades que possiblement tenien altres sortides. Se'l veu content i pinta molt bé, o sigui que acabem el que dèiem: els altres davanters ho tenen molt complicat, especialment Ferran Torres que ara mateix és la quarta o cinquena opció.
El domini blaugrana va estroncar-se amb un xutàs al pal de Federico Valverde, en el minut 17, en la primera ocasió dels blancs. Dos minuts més tard, per contra, Ansu veu Courtois massa gran i creua la pilota fora, abans que, en el 26, Raphinha marqués en rescatar-se la pilota com a resultat de la bona pressió dels seus companys. La primera part, com un bon guionista hauria preparat, ha acabat amb una tangana motivada per una falta d'Alba a Vinicius, propiciant que fos aquest un amistós d'estiu amb targetes. Alba havia tallat un dels moments en què el Barça havia perdut el control i el Madrid activava el contraatac. La lliçó amb els blancs està ben apresa.
A la segona part, cinc canvis en el Barça (Dembélé, Aubameyang, Balde, Kessié i de Jong) i sis en el Madrid que es deixa de proves i torna al Modric, Kroos, Casemiro. Els blancs hi surten guanyant i anivellen la possessió. Finalment, a la darrera ronda de canvis, entren Piqué, Dest, Roberto, Memphis, Nico i Iñaki Peña. Ara mateix, el Barça té un equipàs que solament un gran entrenador, en la faceta de gestor de personal i distribuïdor de temps i responsabilitats, pot afrontar. Aquesta serà la feinada d'en Xavi, a més de fer-los passar a tots per l'adreçador en què creguin en el seu concepte de joc, que no és cap altre que el que Johann Cruyff va instal·lar, que els successius entrenadors han mantingut i afinat i que el de Terrassa pot portar de nou a l'excel·lència.
No comments:
Post a Comment